2018 | Disseny editorial |
Evidence, de Larry Sultan i Mike Mandel | |
Edició lliure de Evidence (Larry Sultan i Mike Mandel,1977) per al Màster en publicacions analògiques i digitals de la EASD València. La present reedició pren com a referència l'edició de 2003 i la complementa amb el treball d'Andrew Witt In Focus: Evidence (2016). L'objectiu que Larry Sultan i Mike Mandel buscaven amb Evidence era posar de manifest com la presentació i seqüenciació de la imatge modula per complet la seua lectura i comprensió. Proposaven que la total descontextualització d'una captura fotogràfica, desvinculada de tota informació, la converteix en un objecte de lectura quasi aleatòria i incoherent. Tal proposta va suposar que el fotollibre es convertira en un dels primers treballs de fotografia conceptual dels anys setanta. La reedició es va treballar des d'una aproximació historicista: Atès que totes les imatges són recol·lectades d'arxius governamentals i industrials dels EUA, es va triar emprar la hiperbolització de l'estètica forense; amb la intenció d’ironitzar sobre l'extrema pulsió humana d'etiquetar —i controlar— la informació que rep, tal com van proposar els autors en la primera exhibició del projecte. |
2018 | Disseny editorial |
Evidence, de Larry Sultan i Mike Mandel | |
Edició lliure de Evidence (Larry Sultan i Mike Mandel,1977) per al Màster en publicacions analògiques i digitals de la EASD València. La present reedició pren com a referència l'edició de 2003 i la complementa amb el treball d'Andrew Witt In Focus: Evidence (2016). L'objectiu que Larry Sultan i Mike Mandel buscaven amb Evidence era posar de manifest com la presentació i seqüenciació de la imatge modula per complet la seua lectura i comprensió. Proposaven que la total descontextualització d'una captura fotogràfica, desvinculada de tota informació, la converteix en un objecte de lectura quasi aleatòria i incoherent. Tal proposta va suposar que el fotollibre es convertira en un dels primers treballs de fotografia conceptual dels anys setanta. La reedició es va treballar des d'una aproximació historicista: Atès que totes les imatges són recol·lectades d'arxius governamentals i industrials dels EUA, es va triar emprar la hiperbolització de l'estètica forense; amb la intenció d’ironitzar sobre l'extrema pulsió humana d'etiquetar —i controlar— la informació que rep, tal com van proposar els autors en la primera exhibició del projecte. |